Els mites al carrer foto a foto

1. Als Jardins de Laribal - Sàtir o fauna:

Mapa dels Jardins de Laribal

   

Escultura d'un sàtir o faune

Els sàtirs o faunes eren divinitats dels boscos i de les muntanyes en la mitologia grega. Encarnaven la força vital de la naturalesa, i es representaven com a éssers que tenien cos d’home i potes, orelles cua i banyes de cabra. Estaven sexualment insatisfets i es dedicaven a perseguir les nimfes, les quals sempre estaven alerta per fugir d’aquests. Solien acompanyar al Déu Dionís. 

2. A Montjuïc - Dafne es transforma en llorer i mite del xiprer:

Escultura de Dafne

Aquesta escultura representa la nimfa Dafne fent una petita lluita perquè s’està convertint en un llorer, tal com explica el mite. Hi ha llorers al voltant de l’escultura representant-ho. 

Dafne era la filla del Déu Peneu, va ser una nimfa dels boscos. Segons la mitologia grega, Eros en venjança d’Apol·lo, li va clavar una fletxa amb la unta d’or a Apol·lo, perquè s’enamorés de Dafne, i ella li va clavar una fletxa amb la punta de plom perquè es tornés insensible a l’amor. Va començar a perseguir-la, però ella fugia. Quan la va atrapar, va demanar a ajuda a Peneu, qui la convertir en llorer. Apol·lo resignat agafà el llorer (el seu símbol) i des d’aleshores porta una corona de llorer.

Xiprer

Al voltant de Dafne, en el mateix lloc, hi havia xiprers plantats, com a representació del mite del xiprer.

El mite del xiprer explica que en un bosc, hi havia un cérvol preciós de les nimfes. Aquest cérvol  era molt bo i es deixava tocar per tots aquells que ho volien, però tenia un gran amic, Cipariso. Cipariso i ell eren molt amics, i sempre anaven amunt i avall junts.
Un dia, Cipariso va anar a caçar amb el seu amic Apol·lo, i quan va veure un cos al darrere d’un arbre, va llençar la seva javelina. Tots dos es van acostar a veure el cos, i per mala sort, Cipariso, al llençar la javelina, no es va adonar de que aquell cos era el cérvol.
Al veure la seva mort, ell també la desitjava, i li va demanar als Déus. Així com ell ho volia, el van convertir en un xiprer, arbre relacionat amb la caça i el dolor cap als sers estimats.

D'aquest mite, Falsterbo 3 va fer una cançó: Poly Von. 

3. A Montjuïc - Teatre Grec:

Teatre Grec

Actualment encara es fan representacions durant el mes de juny i juliol pel Festival Grec.

Es representava principalment drama: una obra literària o una situació de la vida real que resulta complexa i difícil però amb un final trist (tragèdia) o feliç (comèdia) que està pensada per ser representada i no llegida. La paraula prové del drama satíric de l’Antiga Grècia, estretament associat a la tragèdia. Els drames satírics es representaven en honor al déu Dionís* i es representaven a concursos pels mateixos autors de les tragèdies, encara que més endavant es van anar ampliant i es centraven també en altres personatges.

*: Dionís era el Déu del vi en la mitologia grega, i era l’inspirador de la bogeria ritual i l’èxtasi. Se’l sol representar amb branques d’heura o amb pàmpols i raïms, i a vegades pot estar acompanyat d’una pantera, un tigre o un lleopard. En totes les tragèdies el representaven com a un estranger.

4. A l'escola d'arts aplicades i oficis artístics - Hermes i Fortuna

Edifici de l'escola d'arts aplicades i oficis artístics  

Aquest edifici té un estil eclèctic (estil arquitectònic amb arrels històriques). Actualment és l'escola d'arts aplicades i oficis artístics, però antigament aquest edifici era el borsí.

El borsí fou una associació formada per corredors de canvi, banquers i homes de negocis, amb finalitats borsàries, activa a Barcelona des del 1851. Conegut aviat amb el nom de borsí, on es feia la liquidació de les operacions de borsa. Tancat el casino Mercantil el 1914, el borsí de Barcelona tingué, des del 1915, caràcter de borsa oficial, i els antics associats del casino s’agruparen en l’associació del Mercat Lliure de Valors, institucions que perduraren fins el 1940. Després del 1940 s’hi instal·là l’Escola de Belles Arts, i posteriorment l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics.

L'edifici té un gran anacronisme*, que són les seves estampes. Al 1900 es va fer una reforma i es van substituir aquestes per la de models tridimensionals com a mètode pedagògic.

Hi ha dues escultures: Hermes amb el caduceu (a la dreta) i Fortuna (a l'esquerra). Aquestes escultures estan en aquest edifici ja que representen la indústria, el comerç i la riquesa.

*: Error de la cronologia que es produeix quan quelcom no correspon amb l’època del context global al qual apareix.

Escultura de Fortuna 

Fortuna era la deesa, en mitologia romana, que representava la sort (bona o dolenta), el destí i l’atzar. Sovint se la representava cega, i a vegades amb la Roda de la Fortuna (una roda que significava l’atzar de la bona o la mala sort) o amb la cornucòpia (una banya que tenia el poder d’oferir desitjos).

Aquí porta un engranatge, representant la fortuna en la indústria.

Escultura d'Hermes

Hermes era el fill de Zeus i de Moia i pare d’ Eudor. A la mitologia grega va ser el missatger dels déus Olímpics, de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l’enginy, dels literats i poetes, de l’atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l’astúcia dels lladres i dels mentiders. El podem reconèixer pel caduceu, la tortuga, la lira, el gall i la serp.

El caduceu d'Hermes era una vara d’olivera que portava amb ell a tot arreu com a vareta màgica. Una vegada, Hermes va separar dues serps que estaven barallades i des de llavors va començar a repartir missatges entre enemics i la vareta es va convertir en símbol de neutralitat.

5. A la plaça de la Mercè (Carrer ample) - Hermes, Fortuna, esfinx i Posidó: 

Foto del carrer ample

Escultura Posidó

Posidó era el fill de Cronos i Rea. En la mitologia grega, Posidó era el déu dels oceans, dels terratrèmols, de les tempestes i dels cavalls. Mai es traslladava en vaixell, solia moure’s amb una quadriga impulsada per dofins. Estava casat amb Amfiteatre i els seus atributs eren el cavall i el trident.

Escultura d'un esfinx

L'esfinx era un dimoni, en la mitologia grega, que tenia el cos de lleó, el rostre de dona i ales d’ocell. Representava la destrucció i la mala sort. El seu mite està lligat amb Èdip, un heroi de la mitologia grega, que matà al seu pare i es casà amb la seva mare sense saber-ho. El mite explica que l’Esfinx estava a la porta de Tebes, i no deixava passar ningú a la ciutat si no responia un enigma: "Quin és l'animal que al matí té quatre peus, al migdia en té dos i a la tarda tres?". Èdip va poder resoldre l’enigma i va poder passar.

Escultures d'Hermes (a la dreta) i Fortuna (a l'esquerra)

Fortuna torna a sortir amb l'engranatge representant la fortuna de la indústria i Hermes porta el seu caduceu.

6. Al carrer de Sils - Hermes i el caduceu:

Foto del carrer de Sils

Escultura del caduceu

Escultura d'Hermes

En aquesta escultura d'Hermes es pot veure com porta al voltant del seu coll la Roda de la Fortuna.

7. A la Rambla - Cariàtides:

Arquitectura amb escultures de cariàtides

Aquest element arquitectònic típic grec constitueix en substituir una columna per una forma antropomòrfica. Pot ser una dona (cariàtide) o un home (atlant o atles).

Les cariàtides, segons la llegenda, eren les dones de Cària, una ciutat propera a Esparta. Al segle V a.C. durant les Guerres Mèdiques que enfrontaren grecs contra els perses, aquesta ciutat es va aliar amb l’enemic bàrbar. Els grecs un cop guanyaren la conquesta, castigaren de traïció als Caris matant als homes i fent esclaves les dones, les quals vivien la seva condemna a través de l’arquitectura. A l’Acròpoli d’Atenes els seus cossos eren estampats en les columnes que, clarament al pes de l’esclavitud que hagueren de suportar, encara aguanten amb el cap el pòrtic d’alguns temples i estructures arquitectònics.

 8. Al museu de cera - Hermes, Apol·lo i el passatge de la banca:

Museu de cera amb les escultures d'Hermes (a la dreta) i Apol·lo (a l'esquerra) 

Apol·lo era el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i posteriorment en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol en substitució d’Hèlios. És fill de Zeus i Leto.

Hermes es troba en aquest edifici perquè antigament això era la seu de la banca de Crèdit i Docks (on es fabricava la moneda), i representa altre cop la riquesa i el comerç. A prop d'aquest edifici es troba el passatge de la banca.

Foto del passatge de la banca

9. A l'Ajuntament de Barcelona - Fortuna, caduceu i griu:

Foto de l'Ajuntament de Barcelona

Escultura d'un griu (a l'esquerra) i Fortuna amb el caduceu (a la dreta)

Un griu és una criatura mitològica grega que té cap, plomes i urpes d’àguila i cos de lleó. En els mites, apareix com una criatura vigilant de tresors o altres coses de valor. Antigament utilitzaven les escultures en forma de griu per decorar potes de taules, altars, canelobres, etc.

Fortuna apareix representant altre vegada la fortuna amb el seu engranatge i al seu costat hi ha el caduceu d'Hermes.

10. Al Palau de la Generalitat - Columnes de Troia:

Foto del Palau de la Generalitat i les seves columnes de Troia

Durant l'època romana, aquesta plaça on es troba actualment l’Ajuntament de Barcelona i el Palau de la Generalitat era el fòrum*. Per completar el fòrum hi falta un temple, el Temple d’August, que està a prop del Palau.

Es diu que les quatre columnes que es troben a la façana de l'edifici venen de Troia.

La principal hipòtesis dels investigadors, a falta de probes concloents, es que tot aquest conjunt de columnes viatgeres deurien arribar a Tarraco amb motiu de l’estància de l’emperador Adriano a la ciutat durant l’hivern del 122-123 d.C. El destí de les columnes hauria estat el fòrum provincial, i mes concretament, el temple dedicat a l’emperador August , restaurat en aquella època. Gràcies a algunes notícies antigues podem saber que algunes d’elles foren utilitzades en la construcció d’una Església, avui desapareguda, a la zona de Sant Pere Ses celades, a uns quilòmetres al nord de Tarragona.

Fou al segle XVI quan les columnes troianes d’aquesta primigènia Església començaren a ser reutilitzades y així fou com, l’any 1598, quatre d’elles foren traslladades fins Barcelona per presidir la façana del palau de la Generalitat. 

*: El fòrum era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l’àgora grega. S’hi creuaven les dues vies principals de la ciutat: el cardo i el decumanus maximus.

11. A l'avinguda del Portal de l'Àngel - Engranatge i caduceu:


Foto de l'avinguda del Portal de l'Àngel

Engranatge de Fortuna amb el caduceu d'Hermes

En aquesta avinguda hi trobem un edifici del Corte Inglés (antigament relacionat també amb el comerç, la riquesa, etc). Hi podem veure el caduceu d’Hermes i l'engranatge de Fortuna, on a dins hi ha un emblema en llatí que posa: "Labor omnia vincit" (El treball vens tot). Aquesta frase es refereix a que el treball constant d'alguna cosa que vols, vens tot, ho aconsegueixes. 

12. Al carrer de Santa Anna núm. 28 - Hermes i Fortuna:

Foto del carrer de Santa Anna

Escultura de Fortuna

Escultura d'Hermes

Altre cop les dues figures que més simbolitzen Barcelona, Hermes i Fortuna, representant el comerç i la riquesa.

13. Al carrer Canuda núm. 11 - Hermes i Orfeu:

Pintura d'Orfeu

Orfeu és un personatge mític enormement polifacètic, les llegendes del qual avui no es saben encara del tot. Orfeu és un músic amb molt de talent, i per això és sospita que sigui fill d’Apol·lo.

Pintura d'Hermes

Aquestes dues pintures es troben a la façana de la casa de Xavier Montsalvatge.

Xavier Montsalvatge va néixer l’11 de març de 1912 a la ciutat de Girona i va morir el 7 de maig de 2002 amb 90 anys a Barcelona. . Va ser compositor i crític musical. L’any 1999 va rebre la medalla d’or de la Generalitat de mans del president Pujol.

Va pintar a la seva façana a Orfeo representant la música i a Hermes com a símbol perquè la música li donés riquesa.

14. A la Rambla - Hermes i caduceu:

Edifici del Corte Imglès amb l'escultura d'Hermes a la porta

Antigament, aquest edifici era el banc central, per això hi trobem una altre escultura d'Hermes. En aquest banc va haver un gran atracament històric.

15. A la Rambla - Victòria: 

Escultura de Victòria

En aquest fanal de Barcelona hi podem observar unes escultures de Victòria.

Victòria era la deesa, en mitologia romana, que representava el triomf. Se la representava com una dona alada que portava habitualment una o dues corones de llorer per oferir-les-hi als vencedors.
Actualment, encara venen en aquest lloc els fans del Barça a celebrar les seves victòries. No es sap si es casualitat o simplement encara es segueix la tradició.

16. Al carrer Pelai núm. 54 - Atlant i cariàtide: 

Edifici de C&A amb un atlant i una cariàtide

A l'actual edifici de C&A hi podem trobar dues al·legories* que representen tot de conceptes relacionats amb Barcelona i el producte que venien en l’època del segle XIX: un atlant o atles (Lavor, que vol dir treball) i una cariàtide (studio, que vol dir esforç). Els mites del progrés de la Barcelona burgesa es concretaven en aquestes dues al·legories (l’esforç i el treball).

Un atlant o atles és un element arquitectònic típic grec que constitueix en substituir una columna per un home.

En aquest edifici antigament va haver els magatzems Damians i posteriorment els magatzems El Siglo. Aquests magatzems El Siglo van obrir l’any 1881 i l’any 1932 va haver un incendi que va obligar a que tanquessin. Aquesta empresa de comerç minorista va passar a ser una societat anònima l’any 1921 amb aquest nom de Gran magatzems El Siglo.

*: Representació metafòrica d’idees abstractes a través de figures o termes plàstics.   
    

17. A Plaça de Catalunya - Atena:

Escultura d'Atena

A l'edifici de Renfe hi podem veure Atena.

Atena era la deessa de la saviesa i de l’artesania, com ara el teixit i la ceràmica. També és deessa de la guerra. Era també deessa protectora de la ciutat d’Atenes i de moltes altres. És una de les sis deesses principals del Panteó grec.

18. A Plaça de Catalunya - Demèter:

Escultura de Demèter

Demèter era la deesa de l’agricultura en la mitologia grega. També era la personificació del cicle de la vida i la mort, la protectora del matrimoni i la llei sagrada, i la portadora de les estacions. Era la mare de Persèfone, deesa que es va casar amb Hades i es va convertir en la deesa de l’infern.
En aquesta escultura es pot veure representada amb fulles de plantes i branques a la mà, i amb un pit al descobert.

19. A Plaça de Catalunya - Barcelona i Hermes:

Part del davant de l'escultura on es pot veure l'al·legoria de Barcelona

Aquesta escultura eqüestre (escultura on apareix un cavall) la va fer Frederic Marés. És una al·legoria, no un personatges mític.

A la part del davant es pot veure un cavall (decoratiu) amb una dona muntada que subjecte un vaixell. Aquesta és Barcelona.

Aquesta escultura fa referència a la llegenda de la creació de la ciutat de Barcelona. Aquesta llegenda explica que en el viatge de Jason i els argonautes anaven nou barques. La novena barca es va perdre pel camí i va acabar just on ara es troba la muntanya de Montjuic. En aquesta barca anaven Hermes i Hèracles, els quals, al veure aquell lloc tan bonic, van decidir construir-hi una ciutat. A aquesta li van posar el nom de Barca nona, fent referència a la novena barca perduda.
En general, és una gran al·legoria que representa, en ulls de Frederic Marés, Barcelona.

Part del darrere de l'escultura on es pot veure Hermes fusionat amb Fortuna

Per la part de darrere es pot veure Hermes, que està ja fusionat amb Fortuna, ja que porta el seu engranatge.